Off
Fundació Miró
HISTÒRIA
La Fundació Joan Miró va ser inaugurada el 1975, fundadad pel mateix artista, que volia crear un fons de referència a les seves obres i a la ciutat. Està situat a Monjuïc i la construcció de l'edifici va ser treball de Josep Lluís Sert amb col·laboració amb Joan Miró per conectar l'arquitectura i l'obra exposada. La Fundació també recull exposicions temporals dels segles XX i XXI.
EXPOSICIÓ PERMANENT DE JOAN MIRÓ
Joan Miró va néixer el 20 d'abril de 1893 a Barcelona. Es va dedicar tota la seva vida a l'art en diverses ciutats i conèixer el dadaisme i el cubisme. Durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil va evolucionar la seva expresivitat artística i se'l va començar a conèixer internacionalment i nacionalment a partir dels anys 20.
El fons del museu està compost per més de 14.000 peces de totes les etapes del pintor, va començar amb una donació de la col·lecció privada de l’artista i a partir d’aleshores es va anar enriquint amb donacions posteriors, fetes per la seva dona Pilar Juncosa i del seu amic Joan Prats ja que tots dos posseïen dins les seves col·leccions privades peces exclusives.
EXPOSICIÓ TEMPORAL: ART SONOR?
Aquesta exposició va estar a la Fundació Miró fins al 22 de febrer. Art Sonor? es planteja diverses preguntes sobre la sonoritat com a mitjà expressiu i estètic les quals va utilitzar per a dividir l’exposició en diverses sales, on podem trobar il·lustracions, muntatges, escultures i instal·lacions de cèlebres artistes dels segles XXI, XX i fins i tot XIX, com Marcel Duchamp o John Cage. Les sales s'anomenaven: “Els Ulls Escolten”, “Small Music – Un homenatge a Rolf Julius”, “Música sobre Paper”, “Cossos Sonors”, “Els Sons Secrets del Silenci” i “Art Sonor?”.
CaixaForum
ÒPERA. PASSIÓ, PODER I POLÍTICA
Aquesta és una de les exposicions que podem trobar a CaixaForum des del 19 de septembre 2019 fins el 26 de gener 2020. L'exposició tracta d'un recorregut per diferents sales on podem observar diferents artistes relacionats amb l'òpera i, a més, objectes (com partitures, robes o quadres) els quals ens ajuden a conèixer una mica més el context històric de l'artista i la seva obra. Per tal de fer-ho més interactiu, durant aquesta exposició podem portar auriculars els quals s'activen amb sensors a cada sala per tal d'escoltar les obres musicals que se'ns presenten.
Una de les sales que podem trobar és la Sala de Milán 1842, Verdi amb l'òpera de Nabucco. La sala destaca per la seva gran pantalla la qual ens mostra representacinos teatrals i obres arquitectòniques relacionades.
A més, podem trobar altres coses com una partitura o eines originals, a més de quadres. Un d'ells és l'Escena del Risorgimento, Gerolamo Induno (1825-2890).
CAIGUDA LLIURE
Aquesta exposició es basa en l'art contemporani. Durant l'exposició, podem observar-hi obres les quals tenen un significat molt abstracte i no podem interpretar només amb mirar-les, sinó que s'han d'examinar i analitzar. La guia ens va explicar la majoria d'obres que es troben a l'exposició, ja que ens hauria sigut difícil entendre-les. Des del mes punt de vista, les obres transmitien missatges molt bons, però estèticament no em van semblar atractives.
Una de les que podem trobar és Hong Kong Shanghai Bank (1994) per Andreas Gursky.
Museu de Granollers
El dia 11 de novembre vam visitar el Museu de Granollers. Allà ens van fer una visita guiada per diferents exposicions. En aquest apartat podem trobar una activitat (feta juntament amb la meva companya Emma Anfruns) la qual consisteix en relacionar tres obres amb un concepte creat per nosaltres. Les obres són les següents.Podríem relacionar aquestes obres mitjançant el concepte de la malícia humana: mentre una o diverses persones sofreixen, les persones que els envolten les ignoren o fins i tot hi infringeixen encara més mal.
Una altra activitat que havíem de fer a partir de la visita al museu és la de buscar un objecte a casa que tingués el concepte kitsch.
Aquestes són unes estovalles que tenen una decoració nadalenca i la comercial imatge de Santa Claus.
Festival Panoràmic
"Panoràmic" és un festival situat la Roca Umbert el qual explora la relación entre el cinema, la fotografia i els nous llenguatges audiovisuals. Aquest any (2019) han celebrat la tercera edició, la qual tenia com a temàtica el 50 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna. En aquest festival tenim la possibilitat de visitar tres sales amb diferents exposicions. Les sales són: Dents de Serra, La Miranda i La Tèrmica.
Primera sala: Dents de serra
En aquesta sala podem trobar:
Moon project:
Els creadors d'aquest projecte són Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. El projecte es basa en la representació de les dues cares de la lluna mitjançant pintures, dibuixos, cartells, fotografies...tot allò que tracti sobre la lluna. L'objectiu del Moon project és explicar a l'espectador el recorregut gràfic i visual sobre la lluna i, a més, l'imaginari que s'ha creat al llarg de la història sobre aquesta.
Les llunes dels astrònoms: Representacions des de 1610 fins a 1910
Exposició comissariada per Lourdes Delgado. En aquesta exposició podem veure imatges que tractaven de representar la lluna des d'un puntualizó de vista científic, des d'alguns dibuixos de Galileu Galilei al 1610, els quals suposaven una refutación científica al model geocèntric, fins al 1910, quan l'observatory de París va publicar fotogravats de Maurici Loewy i Pierre Henri Puiseux, els quals tenien un valor documental associat a la fotografia i qualitat en les imatges.
Le cose che si vedono in cielo
Mostra comissariada per Ilaria Campioli. L'exposició basada en la recopilació de 60 llibres de fotografia recents que tracten de representar el cosmos i inmortalitzar les imatges més precises i sofisticades. El disney i la gràfica han estat obra de Nicoletta Fontanesi i Antonella Cipressini.
Segona sala: La Miranda
En aquesta sala podem trobar:
Alucinaje
El creador és Enric Martí. L'autor va decidir basar el seu projecte en el 50 aniversari de l'arribada de l'home a la lluna i recollir diferents documents i videos relacionats a les xarxes. L'objectiu d'aquest projecte era mostrar el debat entre les persones que creuen que l'home ha arribat a la lluna i les que creuen que no.
The Afronauts
La creadora és Cristina de Middel. L'exposició està basada en la documentació d'un programa especial de Zàmbia, l qual pretenia enviar dotze astronautes i deu gats a la lluna per tal de superar el repte marcat per Estats Units i la Unió Soviètica. Les Naciones Unides no van donar suport al projecte i mai va arribar l'ajuda econòmica, així que el projecte no va tenir lloc.
En aquesta sala podem trobar:
Transelenita
L'autor és Marcel·lí Antúnez, un dels artistes amb més influència en l'art relacionat amb la performance mecatòrica, la il·lustració robòtica i les tecnologies digitals. Mitjançant aquesta exposició podem veure l'interès de l'autor per la construicció de relats a partir de viatges místics.
Aquesta mostra ens proposa un viatge on es podran veure diversos audiovisuals en format d’instal·lació interactiva com Selenita (2015), Transpermia (2003/2004), Tantal (2004) o HIPNOTOC. (1998/2008) i d’altres.
Obra destacada
Una de les meves obres preferides d'aquest festival és Tantal (2004), creada per Marcel·lí Antúnez i situada a la tercera sala, La Tèrmica. Aquesta és una obra interactiva en la qual l'espectador pot col·locar la seva cara dins d'una obertura i es fa una fotografia de la cara. Poc després, apareix un video a la pantalla en el qual els personatges tenen com a cara la imatge capturada prèviament. És una de les meves obres preferides ja que l'espectador pot implicar-se i interactuar amb l'obra, cosa que pot crear més interés.
Per més informació podeu consultar aquesta pàgina.
513m2 Nau Bostik
El 27 de septembre de 2019, els alumnes de 1er de Batxillerat Artístic de l'Intitut Celestí Bellera vam realitzar una excursió a la Nau Bostik, un espai de creació artística situat al barri de la Sagrera, Barcelona. La visita estava dividida per dues parts: a la primera, vam poder veure diferents projectes fotogràfics i ens van explicar el significat d'uns quants d'ells; i a la segona, ens van fer una visita guiada on vam poder admirar algunes creacions d'art urbà.
Activitat 1: Projectes fotogràfics
Per fer aquesta activitat, vam haver de triar una col·lecció de les que estaven penjades. La que jo vaig triar va a ser la següent:
L'autor del projecte escollit és Guido Pozzi. Pozzi explica com aquest projecte tracta l'Alzheimer, el qual el veu respresentat pel color gris, i diu que amb aquesta col·lecció vol apropar-se i explicar el que ha après de l'enfermetat.
La descripció que va fer l'autor va ser la següent:
Gris és una aproximació al record i a la seva pèrdua. M'he apropat a l'Alzheimer pràcticament des del desconeixement absolut i, amb el temps, a través de diferents enfocaments aparentment oposats, he explorat la malaltia i les seves conseqüències, un únic món gris.
La fotografia més destacable per imitar l'estil fotogtràfic del projecte escollit és la següent:
En apuesta fotografia es pot observar un pla de detall d'un gos. Els colors principals són el blanc, el negre i el marró. A l'hora de posar-me a fotografiar em vaig fixar en que en diverses fotografies de la col·lecció de referència tenen primers plans (com, per exemple, la fotografia dels cabells de la dona), així que vaig probar de fer-ne un també. Vaig decidir fer un pla detallat del meu gos ja que quan tractava de fer-li a una persona les expressions semblaven poc naturals, ja que sabien que estaven sent fotografiades.
Com ja s'ha explicat, el projecte Gris vol representar l'Alzheimer com a records que es perden. L'autor també vol plasmar la idea que te i el punt de vista que ha creat mentre mirava la malaltia amb diferents enfocaments.
En la meva petita col·lecció de fotografies enfocades en aquest tema he volgut centrar-me en els diversos símptomes de l'Alzheimer, ja que així es pot veure no només com afecta a la persona que el pateix, sinó que també podem veure com es el procés o desenvolupament d'aquesta malaltia en la persona afectada.
Un dels primers símptomes és la desorientació en temps i espai. |
Un altre símptoma és l'aïllament social. |
La persona afectada pot tenir problemes a l'hora de completar una tasca recurrent. |
L'Alzheimer pot causar que la persona que ho pateixi tingui dificultats a l'hora de comunicar-se. |
Finalment, si una persona pateix d'un cas greu, pot arrivar a no renonèixer el seu propi rostre al mirall. |
Activitat 2: Art Urbà
Aquests són els murals que vam veure durant la visita guiada:
Artista: Laguna i Emilio Cerezo.
Any: 2019
Tècnica: Esprai.
Significat: Des del meu punt de vista, podem arribar a veure elements d'una cuina (forn, nevera, etc) o també podem veure calaixos.
Artista: Fasim o Germán Bel.
Any: 2016
Tècnica: Esprai.
Significat: En aquest mural podem divisar diferents elements en blanc i negre amb un fons groc. En la meva opinió, aquests elements semblen persones o animals.
Artista: Axe Colours.
Any: 2016
Tècnica: Esprai.
Significat: És la representació del personatge Tyron Lannister (interpretat per
Peter Dinklage) de la sèrie de televisió Games of Thrones. En la meva opinió, l'objectiu del mural es popularizar-se ja que apuest personatge és molt conegut però no te cap moralitat.
Artista: Sawe.
Any: 2016
Tècnica: Esprai.
Significat: L'autor utiliza un estil modern i refrescant, i la temàtica és japonesa ja que podem observar elements típics de Japó com la moneda de cinc yens, la vestimenta dels cuiners o el sushi.
Artista: Kram & Eledu.
Any: 2016 i 2019
Tècnica: Esprai.
Significat: Aquestes pintures representen personatges creats pels autors, els quals destaquen per tots els colors utilitzats i les formes que apareixen al fons.
Artista: Sixe.
Any: 2016
Tècnica: Esprai.
Significat: Aquesta pintura destaca per la seva composició de colors i formes geomètriques. Desde el meu punt de vista, apuesta obra em recorda a l'ordre ja que (sobre tot a la part inferior) es pot veure que algunes formes encausen perfectament a dins o al costat d'unes altres.
Artista: Roger Sarret.
Any: 2016
Tècnica: Esprai i pintura plàstica.
Significat: És l'imitació de el mural de Sixe, on també podem veure formes deformades i una gran varietat de colors.
Artista: SheOne o James Choles.
Any: 2016 i 2019
Tècnica: Sprai + Pintura plàstica
Significat: En aquest mural podem observar que l'autor va voler fer formes que semblessin pinzellades, i el color que més destaca és el groc.
Artista: Mohamed l'Ghacham o Oitec.
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica
Significat: És la representació de dues dones (o més persones, ja que hi apareixen més plats a la taula) reunides per dinar o sopar.
Artista: B-Toy.
Any: 2019
Tècnica: Amb plantilla.
Significat: En apuesta mural podem observar una dona i les paraules "Power" i "Atomic", les quals podrien descriure la dona que hi apareix.
Artista: Roc Blackblock
Any: 2016
Tècnica: Amb plantilla.
Significat: Aquest és un dels diferents murals que es van fer amb l'intenció
de donar més veu al moviment feminista Ni Una Menos, el qual pretenia donar-li veu a les dones que ha sofert de maltracte o més importància a aquelles assassinades per raons masclistes.
Artista: Muretz.
Any: 2016
Tècnica: Esprai.
Significat: Aquest mural tracta de plasmar la realitat i el masclisme que hi existeix, i, des del meu punt de vista, representar l'assetjament que sofreixen gran part de persones degut a la masclista idea de que els homes poden "expressar-se" lliurement, encara que altres persones es vegin afectades.
Artista: Miquel Wert.
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica.
Significat: En aquest mural podem veure representada a una dona fent-se una cua. Els colors utilitzats són el blanc, el gris i el negre, cosa que li dona un aspecte melancòlic.
Artista: Juanjo Surce.
Any: 2017
Tècnica: Esprai.
Significat: Es poden observar dos personatges (un de mida exageradament més gran que l'altre) i una calaixera. En la meva opinió, l'autor va voler fer un mural "interactiu", on l'espectador quedés més impressioniat, i això ho va fer pintant la calaixera a una porta, cosa que fa l'efecte d'entrar en la calaixera.
Artista: Xupet negre.
Any: 2017
Tècnica: Esprai.
Significat: Aquest mural fa referència al nom de l'autor, el qual volia representar un xupet negre com la seva signatura.
Artista: Seta.
Any: 2017
Tècnica: -
Significat: Aquest mural fa referència al nom de l'autor, el qual volia representar un xupet negre com la seva signatura.
Artista: Jazz o Franco Fassoli.
Any: 2019
Tècnica: Materials naturals: pigments, fulles, etc.
Significat: Es pot veure a un conjunt de persones, que, des del meu punt de vista, sembla que estan fent una carrera la qual implica còrrer amb una altra persona a l'esquena. També es poden veure persones de fons, que semblen estar mirant amb curiositat l'escena. A la part inferior del mural també es pot divisar a un home el qual "explica" l'escena a un tigre.
Després d'observar les obres, vaig poder veure una relació entre l'obra numero 3 i altres imatges.
La primera imatge que em recorda a l'obra 3 és una escena de la pel·lícula Atómica, en la qual els colors són molt semblants.
La segona imatge és el logo d'Instagram, el qual també te una varietat de colors similars als del mural.
I finalment, la imatge que em recorda a aquest mural és una de les imatges de la sèrie de televisió Games of Thrones, la font d'inspiració de l'autor a l'hora de fer la seva obra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada